Continguts específics

TEMARI

UNITAT 1

Lèxic i semàntica

La fraseologia: frases fetes i locucions.

El vocabulari usual de: La faena.

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús dels verbs velaritzats més usuals i dels verbs irregulars: aparéixer, aprendre, beure, cabre, caure, collir, conéixer, córrer, cosir, coure, créixer, creure, dur, engolir, entendre, escriure, excloure, fugir, llegir, moure, nàixer, omplir, pertànyer, prendre, rebre, resoldre, respondre, riure, seure, teixir, tossir, traure, valdre, vendre, vestir, viure.

Realització dels canvis vocàlics de e per i i de o per u en alguns verbs purs de la 3a conjugació: ix, eixim; afig, afegim; llig, llegim; vist, vestim; cull, collim; cusa, cosim; escupa, escopim.

Ús dels dos models de la 3a conjugació: purs i incoatius.

El substantiu i l’adjectiu, gènere i nombre:

1. Ús de la flexió completa de gènere del substantiu i de l’adjectiu: formes variables i invariables. Canvi de -u per -va; modificacions ortogràfiques de les consonants, terminacions especials: -òloga, -essa, -iu, -ot; accentuació gràfica (aeri, aèria).

2. Ús de la flexió completa del nombre del substantiu i de l’adjectiu: formes variables i invariables.

3. Ús dels heterònims (cavall, egua; gendre, nora; home, dona; marit, muller; bou, vaca).

4. Ús dels substantius més usuals amb doble gènere de significat diferent (clau, fi, llum, pols, salut, terra).

5. Concordança entre substantiu i adjectiu (casa nova, peix fresc. Un cel i un paisatge bellíssims).

6. Col·locació adjectiu-substantiu (Un alt directiu. Un directiu alt).

7. Ús igualitari de la llengua: el gènere dels càrrecs, de les professions i dels oficis.

Normativa ortogràfica

Coneixement de les lletres modificades i simples, dels dígrafs i de les geminacions.

Separació de frases i paraules:

1. Separació entre verb i pronom.

2. Escriptura dels parònims amb unió per mitjà d’apòstrof (descriure, d’escriure; banyat, banya’t).

La síl·laba, el diftong i el hiat:

1. Distinció de les síl·labes àtones.

2. Coneixement de diftongs i hiats.

3. Separació de paraules en síl·labes. Paraules amb els dígrafs més comuns: rr, ll, l·l, ny, gu, qu, ss, tj, tg i tz (car-ro, ca-llar, ca-nya).

UNITAT 2

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els diners i els negocis.

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús dels morfemes verbals de la 1a i 2a persones del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu (riem, riguem; bevem, beguem).

Els possessius:

1. Ús de les formes tòniques.

2. Ús de les formes àtones més habituals dels possessius i contextos familiars en què se solen usar: ma, ta, sa; mon, ton, son (ma casa, ton pare, sa tia).

Els numerals:

1. Ús dels numerals ordinals (primer, primera, segon, quart, quint/cinqué, sexta/sisena, primers, quarts, quartes), lesabreviatures (1r, 1a, 2n, 4t, 5t/5é, 6a, 1rs, 4ts, 4es) i les perífrasisequivalents (El que fa huit).

2. Ús dels numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple.

3. Ús dels numerals partitius (mig, terç, quart, tres dotzenes parts).

Normativa ortogràfica

La grafia h:

1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari general en l’inici i en l’interior de paraula (alcohol, ahir, tothom, prohibir).

2. Escriptura d’alguns homòfons molt usuals: a, ha, ah; em, hem; i, hi.

3. Escriptura del verb haver en els temps compostos (m’ha agradat).

Vocalisme: Escriptura de les vocals correctes en els principals casos de confusió a/e (Miquelet, afaitar), o/u (cobert, Joan, muntanya).

Escriptura de e en les paraules usuals començades per em-, en-, es-, eix– (embastar, entendre, estendre, eixugar).

Escriptura de les alternances e/i, o/u en les formes verbals irregulars (llig/llegim, ixes/eixim; puc/pot, vullga/volia).

UNITAT 3

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els temes culturals: la música, el cinema

La creació lèxica: derivació.

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús de l’imperatiu dels verbs més usuals.

Ús del subjuntiu en frases imperatives negatives (No encengueu foc).

Els díctics: Identificació de les formes simples i reforçades dels determinants demostratius: funcions bàsiques (este/aquest producte, eixe/aqueix pardalet).

Normativa ortogràfica

Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi

1. Classificació de les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

2. Normes generals de l’accentuació (Ramon, camió; fenomen, plàstic; fàbrica, justícia).

3. Accentuació d’homòfons i parònims diversos del vocabulari general (patí/pati, mitjà/mitja; mà/ma/m’ha, a/ha/ah, sa/s’ha).

4. Ús de l’accent obert i tancat d’acord amb les regles habituals, incloent-hi les formes verbals (créixer, aniré, féiem) i els usos excepcionals més comuns (església, Dénia, arròs, però, això, pólvora).

5. Ús dels diacrítics més usuals (bé, dóna, és, més, sóc, són, té, món).

6. La dièresi en els grups güe, güi i qüe, qüi; en paraules amb hiat (veïna) i en els temps verbals més usuals de la 3ª conjugació.

UNITAT 4

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els vehicles i el trànsit. Els viatges.

La precisió lèxica i la genuïtat en el vocabulari usual.

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús de les irregularitats de l’imperfet dels verbs de la 2a i 3ª conjugacions (bevia; movíem; coïa, coíem; feia, féiem; resolia, resolíem).

Ús del mode indicatiu dels verbs regulars: el passat simple i els temps compostos.

Els quantitatius:

1. Ús dels quantitatius variables i invariables. Ús de quant i bastant.

2. Ús de les locucions més freqüents que fan funció de quantitatiu (bona cosa de, gens ni mica de, un grapat de).

Els indefinits:

1. Ús dels indefinits variables i invariables: quantificadors nominals i pronoms (diversos, diferents, qualsevol, tal, tothom, alguna cosa).

2. Distinció entre res, gens i cap (No vol res. No queda gens de vi. No tinc cap ordinador).

Els articles definits:

Ús de les diverses formes de l’article definit.

Normativa ortogràfica

La contracció i l’apostrofació (l’era, l’home, l’amiga; les eres, els hòmens, les amigues; l’infermer, la infermera; del mercat, a l’estadi).

1. Regles generals d’apostrofació de l’article i de la preposició de (la infermera, la universitat; l’ase, l’era, l’illa, l’home, l’ungla; d’amo, d’Isabel).

2. Contraccions entre l’article i les preposicions a, de, per i ca (Me’n vaig al poble. Escriuen als amics. Malparla del veí. Vénen pel camí. Parlen pels descosits. Vaig a cal iaio). Contracció iapostrofació.

UNITAT 5

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els esdeveniments actuals

La composició

Escriptura del guionet en els numerals (vint-i-cinc, norantanou, dos-cents), i del guionet i de l’apòstrof en els pronomsfebles (compra’l, m’atabala, l’obri, m’ho diu; dir-li, comprarlo, cantar-la).

Morfologia i sintaxi

Ús de les irregularitats de l’imperfet dels verbs de la 2a i 3ª conjugacions (bevia; movíem; coïa, coíem; feia, féiem; resolia, resolíem).

Pronoms relatius:

1. Ús del relatiu àton article + que (El que dius és perfecte).

2. Ús del relatiu tònic preposició + què (La goma amb què esborre és teua).

3. Ús del relatiu tònic article o preposició + qui (El qui vinga ho veurà. L’home amb qui has vingut el conec).

4. Diferència entre el relatiu que i la conjunció que (El llibre que vull és curt. Vull que vingues).

Ortografia

La bilabial b i la labiodental v:

1. Escriptura de b alternant amb p (sap, saber; cap, cabota) i de v alternant amb u (neu, nevar).

2. Escriptura de b darrere de m i de v darrere de n (ambició, embolic; convent, invent).

3. Escriptura de la v en els imperfets d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (trobava, trobàvem).

Les oclusives:

1. Escriptura de les alternances ortogràfiques de les oclusives finals que apareixen en la flexió i derivació dels adjectius, substantius i verbs (salat/salada, verd/verda, tort/torta, groc/groga, llarg/llarga/llargs/llargues; llop/lloba, cunyat/cunyada; rep/rebem).

2. Escriptura de les paraules del vocabulari usual acabades en consonant oclusiva (àrab, covard, sang).

3. Escriptura correcta de cu/qu (cuota/quota, evacuar/adequar).

4. Escriptura de les grafies xc i cc (excés/accés).

UNITAT 6

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els jocs i els esports

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús de les formes no personals dels verbs regulars i irregulars més usuals.

Els interrogatius i els exclamatius:

Diferència entre l’interrogatiu què i la conjunció que introductora d’interrogacions (Què vols? Que no en voldràs?)

Ús dels exclamatius quin, quina, quins, quines davant de substantiu (Quina festa! Quin treball!).

Diferència entre el relatiu què i l’interrogatiu què (El producte de què parles és tòxic. No sé què esperes).

Ortografia

Les nasals:

1. Ortografia de la nasal m davant de les grafies b, p, m (umbracle, irrompre, immens).

2. Escriptura de ny final (bony, plany, puny).

Les laterals

1. Escriptura de la l·l en les paraules del vocabulari general (col·legi, pel·lícula, intel·ligent).

2. Escriptura de la tl/tll en les paraules del vocabulari general (ametla, ratlla).

UNITAT 7

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Les plantes i els animals. L’oratge. El paisatge.

Morfologia i sintaxi

Els adverbis:

1. Ús dels adverbis: formes i funcions (alhora, arreu, sols, arrere/endarrere, tan, tant, adés, enguany, avant/endavant, enfora, dintre, pertot, enllà, fins, bastant, debades, enfront, ençà, endins, despús-ahir, despús-demà, sovint, quasi).

2. Ús de les locucions adverbials més freqüents.

3. Expressió de la posició i del moviment en els adverbis de lloc (La veïna de dalt. Es va enfilar dalt de l’arbre. T’espere baix. Va riu amunt. Ella pujà ben amunt).

4. Diferenciació entre els adverbis bé/ben i mal/malament (Està ben fet. Ho has fet bé. Està malament. Està mal fet).

Els pronoms personals: tònics i febles

1. Ús dels pronoms personals forts mi, si, vosté, vostés. Els pronoms forts darrere de preposició (sense mi, amb tu).

2. Formes i col·locació dels pronoms febles: el, la, els, les, -lo, -la, -los, -les, l’, ‘l, ‘ls, ho, -ho, en, -ne, n’, ’n, m’, ‘m, li, -li, hi, -hi.

3. Ús dels pronoms febles en funció de CD i CI que expressen la dixi personal (Sempre em parla bé. No ens vol comprar flors).

4. Ús del pronom reflexiu es (Ara es canviaran de cotxe).

5. Ús dels pronoms febles en funció de CD determinat, indeterminat i neutre (Canviaràs la cortina? Sí, la posaré verda. Vols caramels? En vull un de maduixa. Conta el que vullgues. Vinga, conta-ho).

6. Ús dels pronoms febles en funció de CAtr (Està malalt? Ho està des d’ahir).

7. Ús dels pronoms febles en funció de CI (Li escriuré cartes boniques. Els llegiré contes).

8. Ús dels pronoms febles en funció de CCLl (Aniré a Vinaròs. Hi aniré. Vinc d’Elx. En vinc).

9. Ús de les formes úniques dels pronoms febles li, hi, ho i les (li escriu, escriu-li, les estima, compra-les).

10. Ús del pronom feble la davant de les vocals i, u àtones (la usaré, la inventaré).

11. Ús de les combinacions dels pronoms febles me, te, se amb pronoms febles de 3a persona (Me l’estudiaré. Te la donaré. Se la menjarà).

Ortografia

Les ròtiques:

1. Escriptura de la r a principi de paraula i després de consonant (rosa, Enric).

2. Escriptura de la r final que en alguns parlars s’emmudix (portar, senyor, carrer).

Les alveolars:

1. Escriptura de la variació ortogràfica c/ç que es produïx amb la flexió en substantius, adjectius i verbs (pinça, pinces; forçar, forcem; vençut, véncer).

2. Escriptura de paraules acabades en –ança, -ença (esperança, complaença).

3. Escriptura del so [ks] i [gz] amb les lletres x, cc (taxa; examen, exèrcit; acció).

4. Escriptura de les paraules acabades en -essa, -esa (bellesa, timidesa, marquesa, alcaldessa), i la flexió nominal delsgentilicis acabats en -és (xinesa, xinesos, xineses).

5. Escriptura de les paraules del vocabulari general derivades de paraules agudes acabades en vocal + s (gos, gossa; pas, passos; calorós, calorosa; mes, mesos).

6. Escriptura de la grafia -sc (piscina, escena, ascens).

UNITAT 8

Lèxic i semàntica

El vocabulari usual de: Els temes culturals: la música, el cinema.

Morfologia i sintaxi

El verb: Ús de les perífrasis d’obligació.

Les preposicions:

1. Ús de les preposicions àtones i tòniques i de les locucions prepositives més freqüents: entre, cap, com, contra, fins, durant, sense, segons, sobre, vora; en compte de, en lloc de, en virtut de, al costat de, a causa de, al cap de, a mitjan, enmig de, fora de.

2. Ús de les preposicions tòniques que indiquen la posició en l’espai: damunt, davall, dins, fora, davant, darrere, etc.

3. Ús de les preposicions àtones a, en, de i per en el domini espacial i temporal (Visc a Mallorca. S’ha fet mal a la cara. Ho he llegit en l’article 32. Estic a casa. Ho he vist en un llibre. Ho he vist en tres llocs. Treballa de nit. Pel juliol o al juliol).

4. Usos bàsics de les preposicions per/per a i fins/fins a.

Ortografia

Les palatals:

1. Escriptura de les palatals g, j, tg, tj, ig en paraules del vocabulariusual (gener, jove, platja, mitges, raig), i les excepcions principals a la norma general de l’ús de la g/j (objecte). Aplicació de la norma general: consonant + x (planxa), tx entre vocals (fitxa), x a inici de paraula (xica, xarop).

2. Escriptura de la variació ortogràfica de la flexió en paraules del vocabulari usual en aplicació de la norma general: j + a, o, u i g + e, i (boja, bojos, boges; platja, platges).

3. Escriptura dels derivats de les paraules acabades en -tx i –ig (escabetxar, despatxos, rojor, lletja).